L'aventura de Varsòvia i la ELLS Conference 2014

Sento que fa ja mil anys... però sí, resulta que al novembre, del 12 al 16, vaig anar a Varsòvia, a una conferència relacionada amb el meu màster (EnvEuro) i, per què no assumir-ho, a fer turisme i veure els companys que l'any passat eren amb mi a Copenhaguen i que ara són a Viena.

>>> Pista: les fotos i la informació turística estan al final del post, per si interessa <<<

Doncs l'objectiu inicial d'aquest viatge és la conferència que, cada any, organitza la EuroLeague for Life Sciences (ELLS), que és l'organització que "acull" el meu màster. En aquesta trobada/conferència per estudiants i professionals s'hi duen a terme vàries activitats, com presentar les tesis de màster o grau (de la gent que ho decideix fer), pòsters sobre altres temes, entregar premis anuals dels millors estudiants, tesis, etc., algunes beques o premis monetaris, i coses així. Cada any té un lema i es duu a terme a una ciutat i una universitat europea diferent, i enguany era a Varsòvia, a la Warsaw University of Life Sciences (WULS-SGGW), i el lema era "Brave New Thinking, Brave New Sciences, Brave New World". Per qui tingui curiositat, aquí hi ha fotos de la conferència. 

Com a conclusions o comentaris finals sobre l'experiència en general, l'esdeveniment és molt interessant i engrescador. És molt positiu veure i descobrir projectes de recerca que existeixen en l'actualitat, conèixer grups de recerca i algunes de les institucions que els duen a terme, gent, contactes i, en definitiva, és una eina per tastar i entreveure què pot ser de la teva vida en els pròxims anys. 

Queixes... només una. El menjar. Durant la conferència, alguns àpats estaven inclosos, ja fossin oferts per la conferència en sí (a dins la universitat), o per la pròpia organització per part dels coordinadors del meu màster (en restaurants varis). Tot tenia molt bona pinta, i segur que estava deliciós, però tot (i quan dic tot, és tot) duia maionesa, formatge, salsa de iogurt, mantega, salses vàries, etc., en definitiva, ou i lactosa, cosa que em va amargar bastant tota l'estada. A més, com que els treballadors o cambrers (de la universitat i restaurants) no sabien els ingredients de cada cosa o no sabien anglès, bàsicament, em vaig passar quatre dies menjant arròs blanc, pa, cogombre, tè... i poca cosa més.

Però bé, com he dit, el viatge no consistia en aquesta conferència exclusivament, incorporava turisme, activitats organitzades pels estudiants del meu màster, i festes. I això és la part que té més suc, evidentment.

L'AVENTURA començava el dimecres 12 de novembre i acabava el diumenge 16 de novembre. Jo i 4 companys més del meu màster vam comprar-nos bitllets d'avió pel mateix vol, així que vam decidir marxar junts i fer el viatge junts. El vol era amb Ryanair així que, evidentment, sortíem des de l'aeroport de Skavsta, que està a unes dues hores d'Uppsala, en cotxe.

Ver mapa más grande

Total, que vam quedar a la residència d'un dels companys (que tenia el cotxe aquí) per sortir tots junts d'allà. Ells van decidir l'hora i el punt de trobada, així que en cap moment em vaig plantejar si era adequada o no, la vaig acceptar i ja està.

La DIVERSIÓ va començar quan, a mig camí, vaig veure l'hora que era (les 10.30h o així) i vaig començar a témer que perdríem el vol (que sortia a les 12h)! Fent càlculs vaig decidir que arribàvem, justets, però que arribàvem, així que em vaig calmar, tot i que no vaig perdre l'oportunitat de fer el comentari de torn, "i si...". I clar, màgicament, uns minuts més tard, vam trobar-nos aturats enmig de l'autopista a causa d'un accident, i no es movia ni una agulla. Quedava clar que no arribàvem, però els meus companys seguien sent optimistes, i creien que, si l'accident es resolia ràpid, ens afanyàvem per l'autopista, i corríem per l'aeroport (sort que és petit!), ens ho fèiem ¬¬. Doncs bé, vam estar aturats una hora sencera!, i, aproximadament, a les 11.30h vam començar a moure'ns (i estàvem a una mitja horeta de l'aeroport!).

Paral·lelament a tanta acció, teníem uns altres companys que també volaven amb nosaltres però que van anar a l'aeroport en bus i que havien esquivat l'accident per minuts i que, efectivament, eren a l'aeroport embarcant. Així doncs, ens vam posar en contacte amb ells per a què ens anéssin informant de l'estat de la qüestió, i els vam demanar que fingissin alguna cosa, que fessin qualsevol cosa, per retardar el vol xD.

Total, al final, vam arribar a l'aeroport a les 12h en punt, vam aparcar corrents, vam fer l'esprint de la nostra vida per arribar al control i... efectivament, no ens van deixar passar i vam perdre el vol. L'avióo encara era a terra, l'estàvem veient!, però res de res, perdut!

En aquell moment jo ja me'n volia anar cap a casa, no volia pagar més diners, no volia haver de tornar a Skavsta a l'endemà i, al final, no m'interessava tant assistir a la conferència! Em feia pena no poder veure els amics però, òstia tu, me'n volia anar a casa i no veure a ningú. Però l'avantatge (o inconvenient) de viatjar amb més gent és la pressió del grup, la companyia, i que al final tot t'ho prens de forma més alegre. Així doncs, vam decidir anar al Service Centre de l'aeroport a demanar si hi havia vols a Varsòvia per aquell mateix dia.

BINGO! Hi havia un vol al cap d'una hora i mitja, i no era molt car, així que vam decidir agafar-lo i arribar a la nostra destinació aquell mateix dia. El problema, però, era que l'aerolínia que gestionava aquell vol era Wizzair (PITJOR QUE RYANAIR!!!) i que només es podia pujar una bossa de mà. Jo, que no portava molt equipatge, vaig aconseguir embutir-ho tot dins la meva motxilla i ho vaig solucionar en "poc temps" i gratis, però els meus companys es van passar hores i hores decidint com empaquetar les coses i organitzar-ho tot. Portar una maleta més gran que "la bossa de mà de les mides exactes que Wizzair havia decidit" costava uns dineritos, i facturar ni te digo, així que el dilema de les maletes va ser una aventura en sí mateixa.

Al final, però, es van decidir i vam anar a comprar els bitlles... quan la dona que ens atenia ens va dir que quedaven 5 minuts per poder comprar aquells bitllets (i pagar-los, i facturar!) i que ens havíem d'afanyar... si no, tornàvem a perdre el vol! Així que ràpidament vam fer tots els tràmits i vam anar a facturar les maletes que calien (no sense barallar-nos amb el senyor "facturador" perquè no entenia la pel·lícula)... quan vaig decidir fixar-me en la targeta d'embarcament.

KATOWICE. WTF? Què collons és Katowice? És un aeroport? Una ciutat? Una paraula random hungaro-polaca? Decideixo sortir de dubtes i mirar-ho a internet (mentre la resta de gent s'acaba de barallar amb el senyor intel·ligent i factura les maletes). Katowice és un aeroport, una ciutat, al sud de Polònia, a prop de Cracòvia... i molt lluny de Varsòvia. WTF!!!??? Bueno, ara havíem de volar, ja ens buscaríem la vida un cop allà, no? (la sort de viatjar en grup ^^)

Així doncs, mentre passàvem el control (corrents també! quin matí!) i fèiem cua per embarcar, ens vam posar en contacte amb els amics que ja eren a Varsòvia i els vam demanar si podien descobrir com anar des de Katowice a Varsòvia. Bus, tren...? Bus, ens van dir que bus era el millor (també ens ho va recomanar un home molt simpàtic dins de l'avió), així que ens vam mig-relaxar durant el viatge, esperant trobar el nostre estimat bus un cop poséssim els peus a Polònia.

NO. Evidentment que ja no hi havia busos a aquelles hores (16h i pico). Bé, sí, n'hi havia un cap a les 18h, que implicava arribar a Varsòvia cap a les 22h, i implicava haver d'esperar-nos dues hores més. Així que després d'inspirar, expirar, i fer uns exercicis de relaxació durant uns segons... vam decidir llogar un cotxe i fer carretera. Amb un parell d'ous (perquè només teníem un conductor...). Així doncs, després de fer els tràmits del lloguer del cotxe, GPS, mapes, etc., ens vam disposar a encetar el nostre viatge. Una altra vegada. 4 hores. Quatre hores més, i ja arribàvem a Varsòvia...

Ver mapa más grande

Bé, el viatge va ser moooolt llarg. Quatre hores, trànsit, camions, hores punta a cada ciutat que creuàvem, foscor (perquè ja era de nit, clar, no vam veure reeees del país que estàvem creuant)... així que ens vam passar el viatge comptant quantes esglésies vèiem (n'hi havia moltes!) i jugant als jocs típics de paraules, noms, personatges, etc. I dormir, evidentment em vaig adormir!

       

Comprovacions dels defectes del cotxe de lloguer i berenar al Subway a una benzinera

Finalment vam arribar a Varsòvia i vam ser capaços de localitzar el restaurant/pizzeria on tots els nostres amics estaven sopant. Vam arribar tard i molt cansats, però vam arribar i, com a recompensa, vam sopar super-pizzes que estaven prou bones (i jo una pizza vegana! ^^). Vam poder gaudir de la companyia de la gent, vam prendre cerveses i xupitos de vodka polac, i tequila, i vam celebrar que havíem sobreviscut el dia. A partir d'aquí, ja vam poder gaudir de la ciutat i de l'estada... com a persones normals.

Tema logístic: l'organització per part dels coordinadors del meu màster ens oferia allotjament gratis... a un gimnàs. Sí, a terra, a un gimnàs d'una escola, lavabos de gimnàs, i sense matalassos ni res. Algú ho dubtava? Claríssimament no vaig dormir allà, i vaig reservar habitació en un hostal amb altra gent del meu màster.

HOSTAL que he de recomanar, 100%. És el Warsaw Downtown Hostel, està molt bé, molt net, lavabos privats dins d'habitacions de 4 persones, tenen una saleta on pots fer una mica de festa, inclou esmorzar prou decent, cancelació gratis... i super bona localització (a prop del centre, del metro, dels busos...). Així que vaig passar tots els dies allà, cosa de la que estic super contenta i orgullosa. Pensava que me'n penediria (per no allotjar-me amb bona part dels meus amics més propers), però res, res, molt bona decisió.

 

Per fi va acabar el primer dia. A partir d'aquí, vam combinar turisme, oci i festa, amb la conferència i les activitats del màster. Activitat bastant recomanable. Crec que aniré a la conferència de l'any que ve!

VARSÒVIA. La ciutat em va recordar bastant a Berlín, però només una mica. La barreja d'aires "soviètics" i aires "occidentals", els carrers super amples i grisos, els edificis alts, grans, i quadrats... tot molt soviètic. La veritat és que al principi, quan vaig veure la ciutat per primer cop, em vaig deprimir una mica. Després de tants problemes per arribar... per veure aquella caca grisa i depriment! Però al final l'hi trobes l'encant, em va agradar...

GRIS GRIS GRIS !

... i encara enamora molt més quan arribes al centre de la ciutat i et deixes impregnar per la bellesa de la "ciutat vella" (Stare Miasto) i els carrers que l'envolten. MOLT RECOMANABLE !!!

Font: Google

Una de les avantatges de Polònia en general és que es un país molt barat, en comparació amb Europa en general, i molt més barata en comparació amb Escandinàvia (recordar que no van amb €uros!). Total, que no era molt car anar a menjar a fora, o prendre una cafè, o una cervesa, fet que empenyia a consumir, per a què negar-ho.

Així doncs, el primer dia que vam estar de turisme, vam anar a dinar a un japonès que estava molt bé (vaig haver d'insistir una mica perquè es fiessin del meu criteri selectiu xD) però al final tothom va quedar molt content (vam dinar de menú). Fent una mica de memòria, i gràcies al google maps,... puc dir que el restaurant és el Besuto, que està al carrer Nowy Świat 27.

L'última nit que vam ser a Varsòvia vam anar a sopar a un altre restaurant, aquest cop el va escollir la cosina d'una amiga meva, que és polaca, així que el lloc venia recomanat per una persona local. També em va agradar molt (tot i que tampoc tenia res d'especial) i és el Flow Coffee Lunch & Cocktail Bar, al carrer Chmielna 2.

Seguint amb els locals, un dels dies ens vam aturar a prendre una cervesa a un cafè bar del centre de la ciutat vella... estava al carrer Freta, a prop del Museu Marie-Curie (mireu com està pintada la paret del carrer!), i el lloc era molt acollidor, i tenia infinites cerveses, llibres... A mi em va encantar com estava decorat! ^^

I com a últim apunt de llocs on vam estar, una botiga de tès i espècies que era... ESPECTACULAR. Les parets plenes de tassetes super cuques, infinites espècies, tès, cafès, infusions... coses exportades... aix... Aquesta botigueta, anomenada Tea Herbaty, estava també al carrer Nowy Świat, al número 43.

I bueno, ja crec que no em queda res més per dir, o res específic. Comparteixo algunes fotos més del centre de la ciutat!

Ah, sí. Souvenirs. Van caure. Got de xupito... i vodka, dos ampolles de vodka. Un vodka que està bo, no com les coses que tenim a Catalunya, i que es veu a pèl. A xupitos. I aquests són els vodkes recomanats per l'amiga alemanya-polaca. Bona decisió! =) 

I la tornada va ser normal. No vam perdre l'avió (bravo!) i, recordo, que vam haver de tornar de Skavsta a Uppsala. Així que diumenge al vespre jo estava morta no, lo siguiente.

Bufff, ja està !!! Viatget maco, eh?

Nat